Es dimonis boiets de Mainou

Conten que un dia un eixam de dimonis boiets compareixen a Mainou a sa madona, i li diuen, alçant la casa de crits:
-Dau-mos feina, o, si no, tot fa ui!
Sa madona hi pensa una mica, i diu:
-No res, duis-mos una font, i no passarem pus tanta fretura d'aigo com patim.

Se'n van tots braç sonant i oreia fumant cap a sa partió d'es figueral vei i d'Es Verger, i ja són partits grata qui grata en terra.Al punt tengueren un bon clot buidat i, zas!, hi brolla una font, i un bon broll, que al punt tot allò anà aigo.Se'n tornen a sa madona, i li diuen, fent més renou que sa tramuntana.
-Ja tenim sa font! Ja la tenim! Dau-mos més feina, o,si no, tot fa ui!
-Feina demanau? -diu sa madona-. Voltau-mos sa possessió de paret, que prou falta mos fa, i mai porem ginyar es senyor a fer-la!
Ja són partits tots, rabents com a llampons, de d'allà. Se posen a un cap de partió, i uns hala a dur pedres! i ets altres hala a posar-les! i aquella paret creixia creixia com un diner de fil.
No en volgueu sebre pus: amb una exhalació varen tenir voltat tot Mainou de paret, i ben molt que durà. Encara se'n veuen bocins entre Mainou i Ets Arboçans i Son Corcó.Què me'n direu? Ell se tornen presentar a sa madona aquella tracalada de dimonions, cridant:
-Sa paret ja està llesta! Vénga més feina, o, si no, tot farà ui!
Sa madona hi pensa una mica, apurada perquè ja no sabia què los havia de comanar, fins que a la fi se'n va i du un vell de llana negra, i else diu:
-Hala! A rentar-me aquest vell de llana negra fins que la tengueu blanca, ben blanca!
Tots s'aborden com a llonzins an aquell vell, i cap a sa font manca gent!
Tiren es vell dins sa font, i hala tots frega qui frega, i frega qui frega! I, com més fregaven, més negre tornava aquella llana.
Sobretot com va fer set dies que s'hi pegaven, i sa llana, en lloc de blanquetjar gens, negretjava més que mai, exclamaren tots a la una:
-Que la rent es dimoni més gros de tots!
I ho donaren a ses cames, i no els han vists pus devers Mainou, ni noves.

Tomo XXIV de Rondaies d'en Jordi d'es Racó 
(Mn.Antoni Mª Alcover).