Això era un voltor que vivia per sa Serra de Tramuntana.Una vegada estaba posat damunt un revell,molt reblit de branques i brotim,amb una aritja enfilada que el tenia tot embarriolat.
Dedins hi havia un busqueret,que cantava fort i enrabiat.
I allà xec-xec i més xec-xec,i ala petit.
Es voltor s’arribà a empipar, i diu:

Es mateix Andreu de Ca'n Barraques me donà ses fites netes de tal cocòrum,dient-me que es mal-bocí eren coses de menjar (confits,dòlses,pomes,figues,prunes i brolleries per l'estil) que bruixes i bruixots donaven an es que volien influenciar en tal o tal sentit.
Aqueixes coses de menjar en què consistia en mal-bocí,se veu que casi sempre duien substàncies tòxiques o nocives que atacaven es sistema nirviós,produint exaltacions i desvarietjos i trastorn mentals de tota casta.

Rondalla de ses bruixes des puig d'Alaró i des puig de s'Alcadena.
 Se conta que altre temps,quan ses bruixes anaven tant pel món,cada dissabte de s'any,entrada de nit,totes ses que hi havia a sa serra de Tramuntana s'aplegaven en es capcurucull des puig d'Alaró i des puig de s'Alcadena,-que com sabeu,es troben un ben davant s'altre-.

Conten que un dia un eixam de dimonis boiets compareixen a Mainou a sa madona, i li diuen, alçant la casa de crits:
-Dau-mos feina, o, si no, tot fa ui!
Sa madona hi pensa una mica, i diu:
-No res, duis-mos una font, i no passarem pus tanta fretura d'aigo com patim.

Devora Son Servera, an es puig de Ca S'Hereu, més amunt de sa coma de Sa Ruda, hi ha es penyal de Son Lluc; i conten que davall hi ha un encantament.
Posta de sol hi solen veure flamarades qui corren d'ací i d'allà, i a voltes tresquen també per dins es campspins, que és allà veinat.

Podría decirse que la palabra “rondaies” equivaldría al castellano a “cuentos”.
Por lo que “Rondaies Mallorquines” serían entonces “Cuentos Mallorquines”.
Los personajes de estos cuentos suelen ser personajes fantásticos y de ficción: princesas, demonios, brujas, dragones, gigantes, sabios, necios,…etc.